Mentre al nostre país se succeeixen els actes de commemoració dels 70 anys de la fi de la Guerra Civil, recordem que al mes de setembre també en farà 70 de l’inici d’una altra: la Segona Guerra Mundial (en endavant, IIaGM). Conferències, seminaris, projeccions i demés actes se celebren durant aquests mesos amb l’objectiu de reflexionar conjuntament sobre el conflicte que va sumir Espanya en la tragèdia i de rememorar aquests fets per evitar que l’oblit serveixi d’excusa perquè es repeteixin algun dia. És en aquest context de recuperació de la memòria històrica que s’emmarca el projecte cinematogràfic del director francès Jean Paul Salomé. En aquest cas, l’escenari és la França ocupada pel nazisme i el conflicte, la IIaGM. Però potser el que és més interessant de la proposta de Salomé i que fa que el film cridi l’atenció i esdevingui alguna cosa més que una de tantes pel·lícules de cinema bèl·lic és que està protagonitzat per dones. El tret diferencial es dóna aquí en clau de gènere. En femení.
“Espías en la sombra” explica la història de cinc dones que arriben a França el mes de maig de 1944 amb l’objectiu de protegir el secret del desembarcament de Normandia (vital per la victòria aliada en el conflicte) i de liquidar el coronel Heindrich (Moritz Bleibtreu), l’únic oficial alemany que sospita que Londres en porta alguna de cap i que pot posar en perill l’operació PHOENIX (el nom que es dóna al desembarcament del dia “D”). El comando es forma en el si de l’SOE (Special Operations Executive), sota les ordres del General Buckmaster, en el moment en què Louise Desfontaines (Sophie Marceau), una experta franctiradora francesa, perd el seu marit en un atac contra els soldats nazis i decideix continuar lluitant i fugir a Anglaterra per retrobar-se amb el seu germà Pierre (home de confiança de Buckmaster) perquè l’ajudi a reincorporar-se a les files aliades. La missió encomanada per Buckmaster és clara: salvar un geòleg anglès que investigava a les costes normandes i que està atrapat en un hospital de guerra alemany. Ningú ha de saber què feia aquell home allà. Quatre dones, una experta en explosius (Gaëlle- Déborah François), una prostituta ex ballarina d’strip-tease (Jeanne- Julie Depardieu), l’antiga amant del coronel Heindrich (Suzy- Marie Gillain) i una aristòcrata italiana que ha perdut tota la família a la guerra (Maria- Maya Sansa) s’uniran a Louise i seran les encarregades d’executar aquesta arriscada comesa comandada per Pierre.
Salomé planteja el film des del primer moment com un homenatge a totes aquelles dones que es van sumar a una lluita que tradicionalment havia estat d’homes, posant la seva vida en perill, i que no van ser mai reconegudes ni honorades pels seus governs. Basada en personatges i fets reals, “Espías en la sombra” vol ser una eina per la recuperació de la memòria històrica –en aquest cas per donar a conèixer el paper d’aquestes dones en l’alliberament de França– que se serveix de la ficció per crear una història paral·lela a les moltes històries que de ben segur es van produir en la IIaGM. Podem recordar temptatives similars a la del director francès en el si del cinema nacional espanyol. Així, en el camp de la ficció trobem, per exemple, “Libertarias” de Vicente Aranda o “Las Trece Rosas” d’Emilio Martínez Lázaro.
Malgrat aquesta voluntat d’homenatge, però, la posició de les dones a la pel·lícula, tot i que són les protagonistes de la narració, és la d’unes “titelles” que avancen en l’acció conduïdes per l’home. Les seves decisions són sempre conseqüència directa del que un altre decideix per elles, és en realitat un home qui marca cada pas que elles donen. Es digui Buckmaster o Pierre sempre és un home ("amo" i protector de la dona) el qui pauta els seus destins. Potser perquè el director, en el seu intent per fer aquest relat de ficció al més “real” possible, creu convenient construir la trama d’aquesta manera i donar aquest tractament als personatges. No obstant això, “Espías en la sombra” deixa traslluir aquella mirada pròpia de l’home blanc, occidental i heterosexual, així com algun que altre personatge estereotipat (la prostituta, la dona devota,...). El que és curiós és veure com els propis personatges es revelen contra aquest destí marcat per l’home (per bé que molts cops acabin acceptant-lo) pel fet mateix de voler deslliurar-se d’aquest estereotip. En aquest cas, ho fan anant a la guerra; un fet que ja denota una certa autonomia de la dona en una societat canviant on la figura femenina està assolint un nou rol que va més enllà de la tradicional mestressa de casa. Però també ho fan a través del guió: “Jamás lo habríais hecho si fuéramos hombres”, ens diu Louise quan s’adona que el pla que ve marcat des d’Anglaterra per eliminar Heindrich passa per utilitzar Suzy, la seva ex-amant, com a esquer (o dona objecte, que és el mateix). Això és el que hem d'agrair a Jean Paul Salomé, que ens ensenyi cinc dones que l'any 1944 van ser capaces de posar la seva vida al servei d'una causa i no simplement cinc dones que podien potser només haver estat víctimes de la guerra a l'espera que els marits, pares i germans els duguessin la salvació.
“Espías en la sombra” explica la història de cinc dones que arriben a França el mes de maig de 1944 amb l’objectiu de protegir el secret del desembarcament de Normandia (vital per la victòria aliada en el conflicte) i de liquidar el coronel Heindrich (Moritz Bleibtreu), l’únic oficial alemany que sospita que Londres en porta alguna de cap i que pot posar en perill l’operació PHOENIX (el nom que es dóna al desembarcament del dia “D”). El comando es forma en el si de l’SOE (Special Operations Executive), sota les ordres del General Buckmaster, en el moment en què Louise Desfontaines (Sophie Marceau), una experta franctiradora francesa, perd el seu marit en un atac contra els soldats nazis i decideix continuar lluitant i fugir a Anglaterra per retrobar-se amb el seu germà Pierre (home de confiança de Buckmaster) perquè l’ajudi a reincorporar-se a les files aliades. La missió encomanada per Buckmaster és clara: salvar un geòleg anglès que investigava a les costes normandes i que està atrapat en un hospital de guerra alemany. Ningú ha de saber què feia aquell home allà. Quatre dones, una experta en explosius (Gaëlle- Déborah François), una prostituta ex ballarina d’strip-tease (Jeanne- Julie Depardieu), l’antiga amant del coronel Heindrich (Suzy- Marie Gillain) i una aristòcrata italiana que ha perdut tota la família a la guerra (Maria- Maya Sansa) s’uniran a Louise i seran les encarregades d’executar aquesta arriscada comesa comandada per Pierre.Salomé planteja el film des del primer moment com un homenatge a totes aquelles dones que es van sumar a una lluita que tradicionalment havia estat d’homes, posant la seva vida en perill, i que no van ser mai reconegudes ni honorades pels seus governs. Basada en personatges i fets reals, “Espías en la sombra” vol ser una eina per la recuperació de la memòria històrica –en aquest cas per donar a conèixer el paper d’aquestes dones en l’alliberament de França– que se serveix de la ficció per crear una història paral·lela a les moltes històries que de ben segur es van produir en la IIaGM. Podem recordar temptatives similars a la del director francès en el si del cinema nacional espanyol. Així, en el camp de la ficció trobem, per exemple, “Libertarias” de Vicente Aranda o “Las Trece Rosas” d’Emilio Martínez Lázaro.
Malgrat aquesta voluntat d’homenatge, però, la posició de les dones a la pel·lícula, tot i que són les protagonistes de la narració, és la d’unes “titelles” que avancen en l’acció conduïdes per l’home. Les seves decisions són sempre conseqüència directa del que un altre decideix per elles, és en realitat un home qui marca cada pas que elles donen. Es digui Buckmaster o Pierre sempre és un home ("amo" i protector de la dona) el qui pauta els seus destins. Potser perquè el director, en el seu intent per fer aquest relat de ficció al més “real” possible, creu convenient construir la trama d’aquesta manera i donar aquest tractament als personatges. No obstant això, “Espías en la sombra” deixa traslluir aquella mirada pròpia de l’home blanc, occidental i heterosexual, així com algun que altre personatge estereotipat (la prostituta, la dona devota,...). El que és curiós és veure com els propis personatges es revelen contra aquest destí marcat per l’home (per bé que molts cops acabin acceptant-lo) pel fet mateix de voler deslliurar-se d’aquest estereotip. En aquest cas, ho fan anant a la guerra; un fet que ja denota una certa autonomia de la dona en una societat canviant on la figura femenina està assolint un nou rol que va més enllà de la tradicional mestressa de casa. Però també ho fan a través del guió: “Jamás lo habríais hecho si fuéramos hombres”, ens diu Louise quan s’adona que el pla que ve marcat des d’Anglaterra per eliminar Heindrich passa per utilitzar Suzy, la seva ex-amant, com a esquer (o dona objecte, que és el mateix). Això és el que hem d'agrair a Jean Paul Salomé, que ens ensenyi cinc dones que l'any 1944 van ser capaces de posar la seva vida al servei d'una causa i no simplement cinc dones que podien potser només haver estat víctimes de la guerra a l'espera que els marits, pares i germans els duguessin la salvació.
Tot això ens ho mostra en unes imatges on el verd militar i el vermell de la bandera amb l'esvàstica són els tons predominants en la composició dels plans, que es caracteritza per ser plans bastant oberts. Això es deu al fet que tenen l'objectiu de mostrar la totalitat de l'acció, la qual cosa deriva a vegades en un alentiment del ritme. La banda sonora la signen els esclats de les bombes i el disparar de l'ametralladora i les pistoles i rarament s'abusa de la música per donar dramatisme a l'acció.
La llàstima és que aquesta pel·lícula, sigui pel motiu que sigui, no hagi transcendit prou com per obtenir una popularitat considerable entre el públic de les sales de cinema i que fa que el que hauria de ser una pretesa recuperació de la memòria històrica esdevingui en un futur una pel·lícula bèl·lica més oblidada i que sigui l'homenatge el qui es quedi a l'hombra, no les espies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario