Wanted - Se busca

Quan et planteges veure la pel·lícula Wanted ja saps que de realitat en tindrà ben poc, però una cosa és la ficció i l’altra burlar-se literalment de l’espectador, al menys és així com em vaig sentir quan la veia. No diré que vaig perdre el temps veient-la, però la veritat és que no és la millor pel·lícula que he vist i menys la que prefereixo. En ocasions se’m va fer pesada perquè tenia la sensació que els esdeveniments que se succeïen rarament explicaven alguna cosa nova i, a més, l’argument era més previsible que el de les pel·lícules americanes d’adolescents.

Al principi, el personatge principal, Wesley Gibson, mostra un estil de vida que sembla que reflecteixi la història del protagonista de Matrix. Els dos interpreten uns personatges de vida insulsa i completament fracassats en tots els seus aspectes.

En ambdós casos, la seva vida dóna un gir de 360 graus quan coincideixen amb les seves respectives “organitzacions secretes”. En el cas de Wanted es tracta d’una fraternitat d’assassins, el centre de la qual és una espècie de telar que simbolitza el destí, el qual mostra el nom de les persones que han de morir per tal de mantenir l’equilibri del món. En aquest aspecte també és bastant similar a Matrix, ja que en aquesta última existeix un oracle que coneix el destí de les persones.

Aquest gir inesperat en la vida del jove es produeix dies després de la mort del seu pare, el qual també formava part de l’organització d’assassins, quan coneix a Fox (interpretada per Angelina Jolie), que en forma part i a Sloan (interpretat per Morgan Freeman), el cap de l’organització.

En aquest moment, quan la comunitat d’assassins contacta amb ell, es produeix el que jo anomenaria “la gran flipada del film”, ja que el protagonista descobreix que els seus suposats atacs d’ansietat són en realitat un “súper poder” heretat del seu difunt pare que li permet tindre una vista telescòpica i alentir els moviments ràpids, com els del vol d’una mosca. Per tant, la millor manera de gaudir del film és posar la lògica personal en pausa i visualitzar-lo com si es tractés d’un videojoc.

Després d’un llarg dilema moral, el protagonista decideix integrar la fraternitat d’assassins per tal de venjar la mort del seu pare, el qual també pertanyia a aquesta comunitat. D’aquesta manera, Wesley rep un dur entrenament per poder matar a Cross, l’assassí del seu progenitor, que antigament havia format part de l’organització fins que la va trair i abandonar. En aquests entrenaments aprèn a dispara bales amb trajectòries corbes, l’alliçonen amb habilitats de combat i rep pallisses molt dures per aguantar el dolor el màxim de temps possible. Per a curar-lo (una altra flipada) el posen en una banyera que regenera les ferides i, fins i tot, els ossos trencats.

Una vegada llest i després d’una espectacular persecució i tiroteig venja al seu pare, matant al que fins aleshores es pensava que era el seu assassí i que també el volia matar a ell, Cross. Finalment, com no, es descobreix que Cross és en realitat el pare de Wesely i que, evidentment, no és el dolent de la pel·lícula ja que lògicament ho és Sloan. La raó? Igual de típica que la resta del film: Cross va deixar la Fraternitat d’assassins per què va descobrir que el nom de Sloan va sortir al telar. Aquest no ho volia acceptar així que va començar a crear els seus propis “objectius”.

El final té una part tant esperada com la resta de la historia i alhora sorprenent. La part típica és que aquesta vegada el protagonista decideix venjar-se de Sloan lligant bombes a centenars de rates per a explotar el “quartell general” dels assassins i que fa confessar la veritable història a tots els seus membres, fins i tot la part de que tots els seus noms havien sortit al telar del destí. La part inesperada és la reacció de Fox, quan decideix matar a tots els seus companys amb una única bala, sent fidel al codi dels assassins que dicta que totes les persones que apareixen al telar han de morir, fins i tot ella.

Per tant, l’última part de la pel·lícula segueix sent igual d’irreal que la resta. Ningú es creu que algú pugui matar a tanta gent amb una única bala i que, a més, pugui fer una trajectòria circular sense parar.